Aquesta és una de les moltes històries que, de ben segur, amaguen les nostres joies. És el relat, en primera persona, d'en Jordi Casas, un noi que ens va contactar per la nostra pàgina web amb la intenció de trobar un anell de compromís especial. Quan el vam conèixer al nostre espai de joies, de seguida vam conectar i fèrem tot el possible per que trobés allò que buscava..... i ho va trobar. El que nosatres trobàrem fou el seu relat sensible e impactant sobre a qui aniria dirigit el nostre anell i com arribaria finalment a la seva destinatària. Heus aquí la història escrita per ell.
Ens vam conèixer el Maig passat en un restaurant que es diu "El Maravillas", a la plaça de la Concòrdia. Un cop van haber passat els nervis dels primers moments, em va clavar la mirada als ulls i m'en vaig enamorar. Una setmana després, vam quedar per fer un vermut a la Paça d'Osca, el vermut del primer petó. El dimecres següent vam anar a sopar al "Tros de Vall-llach". Plovisquejava, però vam seure a la terrassa, on estàvem sols. Allà va ser on vam tenir clar que havíem trobat en l'altre l'amor de la nostre vida. En un moment donat, va sortir a la conversa Cadaqués... "Hi anem el cap de setmana vinent?, vaig dir. I abans que acabés la frase em va contestar amb un "sí" ansiós.
En una de les platges de Cadaqués em va dir el primer "T'estimo".
A l'estiu ens vam anar a Cuba i a l'Octubre ja vivíem junts.
Un dia, xerrant amb una copa de vi a la mà, vam parlar de casar-nos. I vaig començar a rumiar en com l'hi podría demanar.
Una tarda de Novembre vam anar als cines Verdi a veure "Bohemian Rhapsody". A tots dos ens agrada Queen i ens feia gràcia anar a veure la pel·lícula. Entre la banda sonora va sonar la cançó "Love of my Life", cançó que en Freddie Mercury va dedicar a la seva estimada, que realment va estar al seu costat durant tota la seva vida.
Al escoltar-la, vaig recordar que aquella cançó era especial per a mí, que anys enrrera me la posava sol a casa a tot volum i m'arribava a l'ànima.
Llavors ho vaig veure clar. Li havia de demanar que es casés amb mi tocant-li i cantant-li "Love of my Life", aquella cançó que era tan especial per a mi i a ella, que és l'amor de la meva vida. Només hi havia dos petits problemes: que no tenia guitarra i que, a més, no sabia tocar-la. Però això m'era igual.
L'endemà vaig anar a una escola de música. Vaig explicar que era el que volia fer a l'amo de l'escola i vaig sortir d'allà amb una guitarra sota els braços i havent fet la primera classe. Tenia cinc setmanes, cinc classes, per aprendre a tocar aquella cançó. Aquella mateixa tarda vaig escriure una versió de la cançó adaptant-la al català i a la "pedida". Una de les estrofes acabava dient "vols casar-te amb mi?"
Paral·lelament, em trobava amb una feina no gaire menys difícil: trobar l'anell perfecte.
Primer, vaig buscar per internet joiers artesans. Us vaig trobar i vaig estar mirant la vostra web i, d'entrada, em va atrapar un dels vostres anells de lapislàtzuli. No volia el típic anell de princesa. Volia un anell que em cridés a mí i que encaixés perfectament a com és ella. Tan bon punt vaig poder, vaig venir cap a la vostra joieria. D'entrada, em vaig trobar amb tú, amb un tracte molt familiar i natural. Jo buscava una joieria especial, ón fessin joies des de l'ànima. I és que jo no podia regalar un anell des de l'ànima si, prèviament, el joier no l'havia creat amb la devoció i il·lusió que em vau transmetre.
Jo venia pensant en el lapislàtzuli, però, al veure´l no em va acabar de convèncer com anell de compromís. M'en vas estar ensenyant un munt i, tots m'agradaven, però no acabaven de ser el que buscava. M'els havies ensenyat gairebé tots i encara no havia sentit "la crida"...I recordo que em vas dir: "Ah, també tinc aquests, estan fets amb turmalina negra". Em vaig girar i el vaig veure. És aquest. Va ser ben bé el mateix que em va passar amb ella. Després d'anys de buscar, no saps que és ella fins que no la veus. No vaig saber que era aquest anell fins que no el vaig veure.
Es perfecte per a ella, és com ella:
La mida i la pedra negra sense polir li dona un punt trencador però sobri, un punt rebel, com ella. Alhora, el brillant li aporta el toc de màgia, com el que desprèn ella. La base feta de plata el fa senzill i humil, com ella. L'or, l'embolcalla per vestir-lo d'elegància, la que sempre destil·la ella.
En resum, i el més important per a mi: és un anell amb essència. Pur. Únic. Com ella.
La nit de Nadal vam fer cagar el tió i, l'últim regal era un paquet que deia: "Val per una actuació musical d'una promesa del panorama català". Quan el va llegir, no tenia ni idea de que era. Vaig anar a l'habitació a buscar la guitarra que tenia amagada i quan em va veure va flipar. Vaig agafar la llibreta amb els acords i vaig seure. Li vaig dir que el meu darrer regal del tío era una cançó.
La veritat és que estava moolt nerviós, les mans em tremolaven i la veu també. Vaig començar a tocar i a cantar...i, quan va arribar a l'estrofa de "vols casar-te amb mi", a ella li van començar a caure les llàgrimes i, després a mi. Vaig haver de parar més d'una vegada i, total, que, la veritat és que la cançó no em va sortir gaire bé, però va ser molt i molt bonic.
Per acabar, el moment clau! Vaig amagar la capsa de l'anell dins d'un barret... i, quan vaig acabar la cançó li vaig dir que hi mirés a dins. Va trobar la capsa i la va obrir. En aquell instant vaig veure a la seva cara, als seus ulls, una llum que em deia que li havia encantat, que ella també sentia que era el "seu" anell. No s'esperava gens que hagués trobat un anell que era ben bé ella.
Les seves primeres paraules van ser: "M'encanta, m'encanta!!! És totalment jo!!! M'encanta!!!
L'anell la va encisar com em va encisar ella a mi a "El Maravillas"
Espero que us hagi arribat la historia d'en Jordi tan endins com ho ha fet amb nosaltres. Per això us animem a escriure la vostra i que ens l' envieu per correu electrònic a joan@gemmalopez.com juntament amb tres fotografíes. La propera història que publicarem al nostre blog podria ser la vostra.
Jo venia pensant en el lapislàtzuli, però, al veure´l no em va acabar de convèncer com anell de compromís. M'en vas estar ensenyant un munt i, tots m'agradaven, però no acabaven de ser el que buscava. M'els havies ensenyat gairebé tots i encara no havia sentit "la crida"...I recordo que em vas dir: "Ah, també tinc aquests, estan fets amb turmalina negra". Em vaig girar i el vaig veure. És aquest. Va ser ben bé el mateix que em va passar amb ella. Després d'anys de buscar, no saps que és ella fins que no la veus. No vaig saber que era aquest anell fins que no el vaig veure.
La mida i la pedra negra sense polir li dona un punt trencador però sobri, un punt rebel, com ella. Alhora, el brillant li aporta el toc de màgia, com el que desprèn ella. La base feta de plata el fa senzill i humil, com ella. L'or, l'embolcalla per vestir-lo d'elegància, la que sempre destil·la ella.
En resum, i el més important per a mi: és un anell amb essència. Pur. Únic. Com ella.
La nit de Nadal vam fer cagar el tió i, l'últim regal era un paquet que deia: "Val per una actuació musical d'una promesa del panorama català". Quan el va llegir, no tenia ni idea de que era. Vaig anar a l'habitació a buscar la guitarra que tenia amagada i quan em va veure va flipar. Vaig agafar la llibreta amb els acords i vaig seure. Li vaig dir que el meu darrer regal del tío era una cançó.
La veritat és que estava moolt nerviós, les mans em tremolaven i la veu també. Vaig començar a tocar i a cantar...i, quan va arribar a l'estrofa de "vols casar-te amb mi", a ella li van començar a caure les llàgrimes i, després a mi. Vaig haver de parar més d'una vegada i, total, que, la veritat és que la cançó no em va sortir gaire bé, però va ser molt i molt bonic.
Per acabar, el moment clau! Vaig amagar la capsa de l'anell dins d'un barret... i, quan vaig acabar la cançó li vaig dir que hi mirés a dins. Va trobar la capsa i la va obrir. En aquell instant vaig veure a la seva cara, als seus ulls, una llum que em deia que li havia encantat, que ella també sentia que era el "seu" anell. No s'esperava gens que hagués trobat un anell que era ben bé ella.
Les seves primeres paraules van ser: "M'encanta, m'encanta!!! És totalment jo!!! M'encanta!!!
L'anell la va encisar com em va encisar ella a mi a "El Maravillas"
Espero que us hagi arribat la historia d'en Jordi tan endins com ho ha fet amb nosaltres. Per això us animem a escriure la vostra i que ens l' envieu per correu electrònic a joan@gemmalopez.com juntament amb tres fotografíes. La propera història que publicarem al nostre blog podria ser la vostra.
