Aquesta és una bonica historia d'un regal amb molta càrrega emocional i ple de simbolisme. Hem cregut que valdria la pena compartir-la amb vosaltres en el nostre blog com a primera publicació després de molt de temps de no fer-ho. La situació patida durant els darrers temps ha fet que dediquèssim esforços en altres camps del nostre ofici i ja en teniem ganes de poder continuar publicant nous posts per seguir caminant i contruint el nostre blog amb tots vosaltres. Es per això que amb LA HISTORIA DELS PENJOLLS DE L'ANNA I LA JEMINA iniciem una nova etapa ón, esperem us poguem compartir moltes més que giren entorn al disseny i creació de les nostres joies.
Ja ha plogut molt des de que, en una freda tarda de Novembre, vam conèixer a en Jordi i l'Angels a la Fira Expominer de Barcelona. La Gemma i un servidor, recordem perfectament el moment, la mirada i la il.lusió amb la que en Jordi ens explicava el que volia fer amb unes pedres de recent adquisició amb les que ens va encarregar tres anells, els TRES REIS D'ORIENT, per regalar a les seves filles i la seva jove. Des d'aquella tarda ençà, el vincle amb la familia Huguet cada cop ha estat més estret, carregat de projectes que ens ha encantat realitzar i de reptes amb els que hem disfrutat mitjançant les fantàstiques, atrevides i novedoses idees que ens han transmés per realitzar joies molt singulars i úniques, cadascuna amb la seva història al darrere, algunes de les quals les hem explicat en algún dels molts Instagram Live que hem realitzat durant la pandèmia. Però sens dubte, la historia d'aquest dos penjolls és la que més ens ha corprés i ha estat un honor per a nosaltres ser-hi partíceps.
La noia que veieu a la foto és l'Anna, una de les filles dels Huguet, la qual ha estat 4 anys treballant sense descans en el seu doctorat a un laboratori d'Estocolm (Suècia). Ha estat un temps molt dur, duríssm, lluny de la seva família, del seu xicot, l'Oriol, dels amics i, en mig d'aquesta immensa soledat, una cruel pandemia que ens ha tingut encara a tots més aillats. Hi han hagut moments molt diícils pero , finalment ha arribat el dia de la presentació de la tesi doctoral.
La noia que veieu a la foto és la Jemina, la companya de tesi doctoral de l'Anna, originària de Finlandia. També han estat quatre anys molt durs per a ella, ón durant aquest període ha patit la pérdua d'éssers estimats molt propers. La part bonica de les situacions difícils és que dues persones de països diferents s'han fet costat i han anat trabant, dia rere dia, una amistat que ha esdevingut inquebrantable. D'això han estat molt consicients els pares Huguet que, apropant-se la data de la presentació, ens van encarregar la realització de dos penjolls que plasmèssin la simbología de l'amistat de dues persones de cultures diferents. Reproduïm, a continuació, l'escrit que els Huguet van adreçar a l'Anna quan li van fer entrega d'aquest simbòlic regal:
 |
| LA JAMINA I L'ANNA EL DIA DE LA PRESENTACIÓ DE LA SEVA TESI DOCTORAL |
Benvolguda Anna:
Després d'un llarg camí ha arribat el moment de recollir els fruits i tornar cap a casa , que és el que vols.
Al pare i a mí, ens hagués agradat molt poder viure-ho en primera fila, peró els temps són els que són, i ens sembla molt bé que ho facis acompanyada de l'Oriol i de les teves amistats .
El que sí ens ha fet il·lusió és poder fer-te un regal, que te el seu simbolisme i que, creiem farà que, quan t'el posis, pensis i notis que estem allà amb tú.
També ens hem encarinyat amb la teva companya, la Jemina, potser pel fet que li faltaran els pares també, o per què amb quatre anys que ens en parles ja és com de la família....ja ens coneixes: som una mica sentimentals.
Bé, el regal no és més que un penjoll amb idea nostre i materialitzat per la Gemma López. En aquest objecte, un per tú i l'altre per la Jemina, veuràs que hi ha:
1.- una pedra blava intensa, el lapislàtzuli, com volent representar la cultura i manera de fer mediterrània, és el color del nostre mar i del nostre cel molts dels dies de l'any.
2.-una pedra lluna, blanca, amb reflexes irisats que ens recorda el fred, la neu, el gel, els reflexes tímids del sol sobre la neu d'un bosc...tot i que mai hem estat a Finlàndia ens ho imaginem com a país nòrdic que és
3,-una petita pedra vermella, la turmalina, símbol de l'amistat feta amb aquesta noia.
El destí us va posar de costat, en un espai i un temps de quatre anys i moltes vivències viscudes. Una etapa de la vida que sempre recordaràs. Accepteu-ho com un present dels papis i dels teus germans.
Us desitgem molta Salut, Sort i joia per poder treballar en projectes ben enriquidors.
Una abraçada ben sincera, t'estimem molt!
El pare i la mare
